Això de la neutralitat no existeix, un és blanc o negre o té tendència a qualsevol color. Sembla que alguns suïssos han optat per la puresa blanca de la neu de les seves muntanyes i han tingut més vots que cap altre partit des de 1919. Als de la UDC les coses els han anat bé i ara la resta de suïssos van bojos pensant què passarà. Tants anys de pau, consens i acumular diners de tots colors i ara es trasbalsen. Els de la Unió Democràtica de Centre (centre de què?) potser seran majoritaris al nou executiu del país. Un dels arguments dels seu èxit deu ser la publicació de la taxa de criminalitat en un país on fins ara dels criminals només en veien els diners, segons he llegit a les novel·les. Diuen que la proporció de delinqüents estrangers és del 52, 8 % i en concret la proporció de violadors de fora és del 85 % . Aquest abús de l’hospitalitat suïssa no es pot permetre, així que a fer fora automàticament als estrangers que cometin delictes greus. Això i més ho podeu llegir aquí.
Els de la UDC tenen una mascota viva que és un boc anomenat Zottel, que fins i tot té una webcam per si voleu seguir la seva vida diària. A mi la vida dels cabrons no m’interessa especialment, però és que també s’han inventat un cabró virtual que parla francès i alemany i protagonitza quatre jocs. Un dels que trobo més aconseguit i instructiu, des de la perspectiva del partit, és aquell en què el boc, blanc, per suposat, guarda la frontera i fa fora totes les ovelles negres que volen traspassar-la, a cops de banya, és clar, que no pregunta res ni demana papers. La feinada que té el boc, amb tanta ovella negra que s’intenta colar, algunes en autobús!
Els de la UDC tenen una mascota viva que és un boc anomenat Zottel, que fins i tot té una webcam per si voleu seguir la seva vida diària. A mi la vida dels cabrons no m’interessa especialment, però és que també s’han inventat un cabró virtual que parla francès i alemany i protagonitza quatre jocs. Un dels que trobo més aconseguit i instructiu, des de la perspectiva del partit, és aquell en què el boc, blanc, per suposat, guarda la frontera i fa fora totes les ovelles negres que volen traspassar-la, a cops de banya, és clar, que no pregunta res ni demana papers. La feinada que té el boc, amb tanta ovella negra que s’intenta colar, algunes en autobús!
A mi, que sóc l’ovella negra de la família, no m’acaba d’agradar el resultat i no defujo desafiaments, així que a veure si qualsevol dia me’n vaig cap a la frontera i dubto que hi hagi cap boc que em pugui aturar. A més, el blanc no m’agrada, trobo que és fàcil d’embrutir.
