Diuen que la COPE és una emissora dels bisbes. Deu ser per això que Martínez Sistach, ara arquebisbe i ja gairebé cardenal o potser ja ho és, se’n renta les mans de la merda que vessa. Diu que no té accions en aquesta ràdio i aconsella que els fidels resin a Déu perquè il·lumini els merdosos i els mostri el camí de la neteja. Que jo sàpiga, la fe mou muntanyes, però no sol ser efectiva contra experiments de laboratori com Jiménez Losantos –o com jo mateix-. Lluís Martínez Sistach creu més en l’eternitat que en les coses terrenals; ara mateix acaba de dir que no creu oportuna la llei de la memòria històrica. És curiós, perquè precisament l’Església rememorarà dintre de poc alguns –molts- màrtirs de la mateixa època que Sistach demana que no es recordi i els elevarà a la categoria d’eterns i ja podran sortir al Calendari dels Pagesos. Martínez Sistach té molts números per acabar convertint-se en Papa, us ho dic jo.
Qui mostra també una caritat cristiana digna d’elogi és Esperança Aguirre, que sembla que va proposar al rei que invités a la seva taula a l’esmentat Jímenez, que des de la televisió de la comunitat de Madrid ha demanat darrerament l’abdicació del monarca. El temps que el periodista va passar a Catalunya sembla que l’ha marcat profundament, com es pot escoltar dia sí dia també a partir de les referències sobre el territori on devia gaudir dels millors anys de la seva vida. No cal que l’Aguirre demani un tracte humà per al periodista, Jiménez Losantos, com jo mateix, tenim poca cosa d’humà.
Com m’agrada el segle XXI! Trobo afinitats amb tantes persones...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada